Aquesta pàgina ha estat revisada.
Que os semblaren llavors maravillosas,
Com un romans de fadas,
Increïbles per grans;
Y que vostra memoria se agradava
En retenir llavors los noms gloriosos
D'héroes, que vostre seny se imaginava
Con eixos deus de Grecia
Vencedors de gegants?
Pus eixos héroes, Senyora,
Eixos qu' en llurs armaduras
Tancats, segles fa que jauhen
En humidas sepulturas
Reys grans y batalladors;
Eixas crónicas que semblan
Los somnis de cent poëtas
Plens de reys y de batallas,
De moros y de ninetas.
De torneigs y trobadors,
Son los qui eix solio fundaren;
Los que del Islam las llunas
Del cel de Iberia llansaren ;
Los qui al mon acatar feren
De Castellá lo pendó;
Son la verdadera historia
De llurs triunfos, de llurs guerras,
Y de llurs segles de gloria;
