Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 168 —
Y perdonau si la ma
Li tremola á eix pobre poeta,
Pas també al Deu de Judá
Al encensar, tremolá
La ma del Rey lo Profeta.
Y qu' en llemosí melós
Vos parle 'm permetereu,
Perque si en éll parlo ab vos
Es perque en éll, armoniós,
Parl' tots los jorns á mon Deu.
No es cert que 'l ceptre al empunyar d'Espanya,
Quant encara erau, Reyna , petiteta,
Quant apenas de vostra amant mareta
Sabian vostres llabis
Lo nom pronunciar,
De reys ja vos parlaren valorosos
Que llurs cabells ab lo elm bronsat cenyiren,
Y que llurs membres forts de acer vestiren,
Y era un caball llur trono,
Llurs jochs lo guerreijar?
¿No es cert, ó Reyna, que os narraren cosas,
Y guerras y fets de armas os narraren
