Aquesta pàgina ha estat revisada.
Sias felís... Mes ¡ay! si en hora impia
Rodar sentisses per ta hermosa cara
Del dol lo plant;
Si sens eixa agonía
Que, com lo vent la llum, lo goig apaga
En un instant;
Recorda, hermosa, que las flors mes puras
Se apoyan la una ab l' altre al assostarlas
La tempestat,
Y que las criaturas
Podem contra 'ls afany escudejarnos
Ab l' amistat.
Mars de 1846.
