Aquesta pàgina ha estat revisada.
Be poden fins á una reyna,
Quant mes á una castellana,
Pujar los ays de ton cor
Y los divins tons de t' arpa;
Y estigas cert que per rica
Que sia la nina que amas,
Perque la cante y l' adore
Un' arpa y un cor li faltan.—
Y 's diu que desde aquell jorn
Torná á sas dolsas baladas,
Y á sas historias de bruixas,
Y á ser volgut de las damas
Lo enamorat trobador
De l' argentada cigala.
Desembre de 1840.
