Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/158

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y ab tal que no plores, poeta,
Lo de la gorra de grana,
Lo de l' arpa de marfil
Ab l' argentada cigala. »—

Y lo discret trobador
Ab mes sospirs que paraulas,
Baixant lo front vergonyós
Y tímit puntejant l' arpa:

—Si ploro, li respongué,
Y no canto com cantava,
Y ab los aucellets men vas
A queixarme 'n la montanya;

Si ambiciono richs castells,
Y blassons y duras mallas,
Y se men van, sens' volerho,
Los ulls tras un elm de pdata,

Es perque tinch en lo cor
Una fletxa d' or clavada,
Y per sas llagas tant sols
Son las llágrimas dols bálsam:

Es perque la nina que amo,
Gom la lluna als estels, guanya
En hermosura y riquesas
A las sultanas del Assia;