Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y llurs brillants salons gótichs
Ahont penjats de las parets
Argentats escuts y cascos
Brillaren en lo vell temps.
Pedra per pedra caygueren
Perque d' ells no quedás res
Mes que 'ls recorts de llur gloria
Entre 'ls restos de llur ser;
Mes que alguns trossos de pedra
Per' donar als segles fe
De que finiren los heroes
Y l'honra v noblesa ab ells.
Maig de 1839.
