Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/144

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Sostres sentí los esparons llustrosos
 Del valerós crusát que mort plorá.

 La gótica capella aquí hi havia
 Ahont novell caballer vetllá las armas
 Y 'ls esparons daurats que amor devia
 Calsarli abans de eixir á guerreijar:
 Y los altars brillants d' or y de marbre
 Ahont, mort sont paladí en la santa terra,
 Fugint del cants, festins y jochs de guerra
 Vingué son vel sa dama á deposar.

 Qué no restás, mon Deu, entr' eixas ruinas
 De aquells donsells, y caballers y damas
 La sombra en la paret, com raigs de flamas
 Resta entre 'ls astres del cometa ardent!
 Que no restás un trist ressó á la menos
 De llurs cants, y festins, y crits de festa,
 Com en las cordas de una lira resta
 Débil ressó del últim cant recent!...



 ¡Mes ay! mentre 'ls monts conservan
 De ayre los llurs blaus dossers,
 Llurs cabelleras de roures,
 Llurs dïademas de neu,