Viuda afligida, immensa sepultura
Ahont dorman ¡ay! per' no reviurer mes,
Recorts de uns comptes soberans que un dia
Feren tremolá' als reys sobre llurs tronos,
Recorts de jochs florals, de poesía,
De guerras, y torneigs, y caballers.
Jo vos saludo, ruinas á qui estimo,
Mes que 'l fill del desert la tenda adora,
Ahont del ventre al saltar de negra mora
Llansá, al véurer la llum, son primer plor;
Os amo perque m’ánima afligida
Retorna ab sols miraros á la vida,
Perque si á dormir vinch entr' eixas pedras
Me inspiran visions dolsas, somnis d' or.
Perdonaume si avuy mas trepitjadas
A romprer venen lo eternal silenci
Que dorm sota eixas voltas retalladas
Plenas de fosca y misteriós ressó;
Si á despertar las sombras de tants heroes,
Que armats de punta en blanch sota las llosas
Reposan en llurs tombas ruïnosas,
Vinch de ma trista gayta ab lo trist só.
Qué se han fet, ó castell, lo pont de ferro
Que tal vegada á un rey lo pas tancava,
Mes que may á abaixarse se negava
A la veu del pobret, del afligit,
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/142
Aquesta pàgina ha estat revisada.
