Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/134

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Pinta, quant parla de amor,
Lo front del tímit donsell.

Als arbres de front altiu
Y de verda cabellera
Que dona en la primavera
Als moxonets sombra y niu,
La corona ab que lo estiu
Cenyí llurs caps de gegant
Los vents se la van robaní
Fulla á fulla y brot á brot,
Y arrossegantla pel llot
Entre 'ls peus del caminant.

Mudas están las montanyas
Desde que la veu del tró
No desperta 'l trist ressó
De las valls en las entranyas;
Tristas están las cabanyas,
Pus ja lo corn bramador
Ha penjat lo cassador,
Ni detras son ramadet
Va ja sonant, alegret,
Son fluviol lo pastor.

Trist es lo hivern quant la neu
Cubreix los monts orgullosos
Que alsan llurs pichs capritxosos
Fins al trono ardent de Deu: