Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y la nina llavors
Que 's banya, entelant l' ona,
Respongué, 'ls ulls en plors,
Al qui eix consell li dona.
«No 't dolgue, oh moxonet,
Si veus l' aygua ara espessa,
Pus tornará á poquet
Á cobrar sa puresa.
«Mes quant un jorn has vist
Prop meu que un jove estava,
¿Perqué ton cant tan trist,
Perque no l' avisava?
«No enteles son bell cor,
Ton cant dirli devia;
No desfulles la flor
Que 'n son front relluia:
«Pus si 'l logras tacar
May mes son cor de nina
Tornará á reflectar
Del cel la llum divina.»
Juny de 1847.
