¿Perqu’ eix cor que poch ha s'esponjava
Y de alegre 'n lo pit no cabia
Com sas alas sacat de alegria
Á la veu de sa esposa 'l moxó,
Encongit y apretat no osa mourers
En lo fondo del pit ahont respira,
Mes cobart que lo aucell quant se mira
En las unglas de acer del falcó?
¡Ay de mi! que pels cors es l' ausencia,
Com lo gel de las nits per' las rosas,
À qui al póndrerse un sol besa hermosas
Y ja mústias las besa altre sol.
¡Ay de mi! que dos cors que s'estiman
Son dos rams qu' en un arbre units creixan,
Y dos rams axí units ¡ay! s'esqueixan
Si apartarlos per forsa se 'ls vol.
Jo de un ángel de amor baix las alas
Recostava mon front de poeta,
Y al besarme en lo front ma nineta
Vols de imatges baixavan llaugers.
¡Quan hermosa 'm semblava al mirarla
Al través de sas alas la vida,
Y quan fácil ab ellas, querida,
Conquistar de la gloria 'ls llorers!
En son cor, com en la ona tranquila
Se dibuixan las cosas mes bellas,
Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/128
Aquesta pàgina ha estat revisada.