Aquesta pàgina ha estat revisada.
Orgull de ton front ahí,
Com tu mira á sos peus mústia
De bellas flors la diadema
Que 'l dol, foch que tot ho crema,
Secá en son font un matí.
Com los raigs del sol baixavan
En ton fullatge á gronxarse,
Y los aucells á cantarse
Llurs amors entre tos rams,
Axi en las flors de la vida,
Quant ellas mon cap cenyian,
A ferbi son niu venian
Los goigs en dolsos aixams.
Llavors los somnis poétichs,
Las esperansas de gloria,
Dels jochs de infant la memoria,
Los amors, vida del cor,
Sobre mon cor al posarse
Lo cenyian ab coronas,
Gom las fan las papallonas
Volant entorn de una flor.
Com tu llavors, ó morera,
També altiu mon front alsava,
Mon front seré hont se pintava
Lo goig que omplia mon pit;
Y qui sab si, com tu, creya
