Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ni los joyells mes preciosos,
Ni los palaus encantats,
Quant trist lo cor s'enmustia
Adormit debaix sas alas,
Gom clavell á qui sas galas
Robaren las sequedats:
Y pus son, ó nina, fredas
Las trobas que amor no inspira,
Com los suspirs de una lira
Exposada á tots los vents,
Y pus son tristas mas coplas
Quant no canto amors ab ellas,
Gom una nit sens' estrellas,
Com un altar sens' encens;
Dona m' ton amor, nineta,
La de las mitjas raixadas
Qu' engalana ab sa cinteta
Lo tapí de seda y or,
Y serán mos cants alegres,
Com arbres plens de verdura,
Lliris vestits de blancura,
Pintats clavells richs de olor.
Agost de 1839.
