Aquesta pàgina ha estat revisada.
Las cabilas del Emir,
Y sentiria en lo cor
Morir de set y calor
Podent com valent morir.—
—Tu del front blanch qu' en l' arena
Jaus de dol l' ánima plena
Perque no has mort peleant,
Consolat; de Alí lo net
May deixa morir de set
Al qui te, com tu, un cor gran;
Y sia amich ó enemich
Lo qui morint de fatich
Li pregunta pel camí,
Sempre 'l puja en son camell
Y l' aygua parteix ab ell
L'hospitalari beduhí.—
—Oh tu, qu' en mitg del desert
Sempre tens ton bot obert
Tant pel creyent oom pel fiel,
Axi 't veneren tos fills
Y 't salve Alá dels perills,
Ni 't sia ta daga infiel,
Que 'm mostres en lo cel blau
Lo punt debaix del qual cau
La rica y felís Alger;