Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y lo himne de victoria
Podrá entonar alegre,
Pus hont Deu reyna allí reyna la pau.
Y com quant lo sol dora
La remullada vela
Que llú com l' ala humida de un aucell,
Lo mariner adora,
Olvidant la borrasca,
A la Verge, patrona del vaxell;
Y axi com las fatigas
Y 'ls suhors de la sega
Olvida lo encorvat traballador
Que ajagut dalt del carro
En las garbas d' espigas,
Torna á casa cantant trobas de amor;
Axi també vosaltres,
Mortals, las amarguras
D' eix desterro, cantant, olvidareu,
Fins que al brillar l' aurora
Del jorn de las dulsuras
Volareu á cantar mes prop de Deu!
Agost de 1840.
