Aquesta pàgina ha estat revisada.
Era de nit y la lluna
Sobre las ayguas lluía
Vestint com de un vel de plata
Las bellas torras moriscas
De las vilas.
Mitj caygut lo rich mantell,
Rompuda la capellina,
Y penjat atras lo escut
Ahont las roijas barras brillan
De sa vila:
Tints los esparons en sanch
Que de son caball corria,
Cobert de pols y suor
Axi l'vell compte planyia
La sua vila.
«A Deu siau mos palaus
De Barcelona l' antiga,
Que de avuy per sempre pers
Ton compte, comptesa viuda,
¡Oh ma vila!
«Que Almançor te ha conquistat,
Almançor lo de Sevilla,
Y ha arrossegat per la pols
Tos pendons que 'l mon temia,
¡Oh ma vila!
