Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/100

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Deixem, diuhen ells,
Que ls' que 's creuhen sabis
Preguen, y en llicors
Banyem nostres llabis.
Los cants y los bríndis
Las penas espantan.
—Resem , diuhen ellas,
Resem pels qui cantan.

¿Perquè, diuhen ells,
Respectar las rosas?
¿No som reys nosaltres
Y esclaus las hermosas?
Amar es pregar,
Y 'ls reys no demanan.
—Servim, diuhen ellas,
Servim als qui 'ns manan.

Gosem, diuhen ells,
Pus las horas volan.
—Plorem , diuhen ellas,
Pus los plors consolan.
—Ells diuhen, lo amor
No es mes que mentida.
—Amen, ellas diuhen,
Lo amor es la vida.