Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/10

las llenguas fillas de la llatina, entre las quals fou la primogénita; y se adapta á la versificació tant ó mes tal vegada que las altres, exceptuantne la Italiana, perque conserva encara moltas de las trasposicions de la llatina, y per lo gran número que compta de monossílabos, que la fan elástica, concisa, enérgica y armoniosa.
Y parla axí, no per esperit de provincialisme ó perque ho han dit altres la autoritat del quals venera, síno per propi convenciment. Ningú pot avaluar millor la riquesa de una mina que lo qui treballa en ella, y ell pot dir, encara que sense orgull, que ha baixat fins á tocarne la veta, Desde que arribá á sos oidos, que desgraciadament fou molt tart, la paraula Trobador; desde que sentí parlar á sos joves amichs, als quals deu lo poch que val, de aqueixos fills de l' arpa que anavan de castell en castell pera distraurer lo enuig del barons en temps de pau, y que deixavan la gorra per lo elm en temps de guerra; de aqueixos fills de l' arpa que poetas y caballers ensemps venian á posar als peus de llur dama, tant prest la englanlina de plata que habian guanyat en un certámen, com la bordada banda ab que habia premiat llur bravesa la reyna de un torneig; de aqueixos fills de l' arpa en fi que passaban llur vida cantant los amors, la religió y la caballeria, li prengué un desitg ardent de conéixerlos; desitg que ha anat sempre en aument, y qu' en part ha tingut ocasió de satisfer.
Ell ha recorregut y recorra encara tota la galería de trobadors desde Guillem de Aquitania hasta lo modest Aribau, que sembla haber volgut posar lo sagell als cants de nostres poetas ab sa oda á la Patria, digne del dialecte en qu' está escrita; ell ha exáminat y exámina encara part per part aqueix venerable y gegantesch monument dels segles passats, del qual pot dirse, com del que aixecavan los habitants de Méjico en lo centro de son pais