estat concedit tan sols als trobadors, y ell, ho repe-
teix , no ho es. Ha pres á son cárrech lo recordar
á sos compatricis llur passada grandesa, y desterrar
la vergonyosa y criminal indiferencia ab que alguns
miran lo que pertany á sa patria, perque ha vist que
li bastaban sos escassos coneixements per sortir victo-
riós de son empenyo, puix ha conegut que no devia
fer sino obrir lo llibre de nostra historia en sas
páginas mes brillants y poéticas; sentarse en las ver-
dosas y venerables ruinas del antich monument que
presenciá los heróichs fets que en aquella se descriuen,
y senyalar ab lo dit la una y lo altre perque lle-
gissen en élls los que tenian set de sentiments nobles
y de palpitacions fortas.
Una idea en gran manera trista y desencantado-
ra ha ocupat constantment al autor en la composició
de las presents poesias. Cregué al empéndrer son tre¬
ball que alguns de sos joves compatricis, entre los
quals té la satisfacció de contarne no pochs que po-
drian cenyir dignament la gorra de vellut ab la englan-
tina de plata, lo ajudarian en sa empresa alternant sos
cantars armoniosos ab sos aspres versos, los tons en-
cantats de llurs arpas ab los de sa gayta: mes per
desgracia no ha succehit axi. Sol emprengué son camí
Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— IV —
