Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 19 —
No perque encadenada
La tingas per la guerra,
Com li tenias en tos seggles d’ or;
Sino perque tallantne
Las onas tas carenas,
Com talla l' peix llurs platejats miralls,
Anirán per las vilas
De tas riquesas plenas
Per tornar ricas d' estimats metalls.
Mes perque heroes y savis
Darás al mon que admira
Encara la bravesa y lo alt poder
De nostres nobles avis,
Grans en blassons y en armas,
Nobles per llurs virtuts, per llur saber.
Mes perque extasiada
La terra al só de l’ arpa
Que t’ llegaren tos Marchs y Cabestanys;
De l' arpa que olvidada
Tingué ta negligencia
En llurs gótichs sepulcres per tants anys,
