Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 14 —
Dorada de part de fora
Ab sos raigs mes purs que l'or.
Ja no surten las hermosas
En las góticas finestras
Per contemplar, vergonyosas,
Al jove donsell galant
Que pels forats las miraba
De la reixada visera,
Y son pendó tremolaba
Al passar per llur devant.
Ja la plassa, Barcelona,
Ahont celebrabas tas festas
Seggles fa que no ressona
Dels reys d'armas als clamors;
Dels reys d'armas que aclamaban
Á la reyna de las bellas,
Y ab crits de guerra exitaban
L'orgull dels mantenedors.
Pus dels torneigs ab que un dia
Celebrabas tas victorias
Sols te resta en las historias
