Aquesta pàgina ha estat revisada.
Lo sol ab dorada tinta
Sobre l' fondo blau del cel,
Y ab las montanyas que t' voltan
Del vent y l' fret per guardarte,
Y que esqueixan per guaytarte
Dels núbols lo negre vel.
Mes ay! que ta sort contraria,
Comptessa sensa corona,
Mes que en bellesa te dona
En grandesa te ha robat;
Pus ton ángel y ta estrella
Te han abandonat, oh vila;
Pus s' es eclipsada aquella
Y al cel l' ángel ha tornat.
¿De que te serveix, princesa,
Guardar tos palaus encara
Si no tens en ta viudesa
Ni tronos per ells ni reys?
¿De que t' serveix dels Usatges
Conservar lo códich noble
Si no obeheix ningun poble
Tas casi olvidadas lleys?
