Aquesta pàgina ha estat revisada.
Del sarrahí traidor.
Cantaré als paladins que en las riberas
Del Jordá venerat la arena santa
Ab sanch tenyiren que ab sa sanch divina
Lo fill de Deu regá;
Y al jovenet galant que ab ágil planta
Penjada l' arpa al coll que al vent gemega,
Baix lo dorat balcó d' ahont dorm sa nina
Venia á sospirar.
Y cantaré ls' amors y la hermosura
De las fillas gentils de las montanvas,
Las del cos mes ayrós que una urna grega,
Mes que un gerro de flors:
Pus no sempre ressona en las alturas
Ni entre sostres dorats, ni en salons gótichs;
Pus no desdenya las humils cabanyas
