cosa, per la importancia de que gosá en altres épo-
cas y per lo molt que nos recorda. Fá un seggle
y quart, en lo asalt de Barcelona (setembre de
1714), que nostres avis batallaren catorse horas se-
guidas en defensa de llurs antichs privilegis, y que
llur sanch corria á doll per los mur, plassas y
temples de esta ciutat, per poder transmetrer á llurs
nets la berencia y lo idioma que los habian deixat
llurs pares; y no obstant de haber transcorregut tant
poch temps, sos decendents no solament han olvidat
tot aço sino que fins alguns de élls, ingrats envers
sos avis, ingrats envers sa patria, se avergonyeixen
de que se los sorprengue parlant en catalá com un
criminal á qui atrapan en lo acte. Mes aço cesará,
al menos se ho promet axi lo autor de estas poesias,
per poch que vage generalissantse la afició que co-
mensa á pendrer peu entre nostres compatricis envers
tot lo que te relació ab nostra historia
En quant á lo que li pugan contestar de que
també lo castellá pot despertar en nosaltres iguals
sentiments sempre que se ocupe en celebrar las glo-
rias de nostra patria , lo autor de esta col-lecció se '
contentará ab respondrels que se posen la má sobre lo
pit, y que judiquen despres per lo que aquest los diga.
Pàgina:Lo gayté del Llobregat. Poesias de Don Joaquim Rubiò y Ors (1841).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— VII —