Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/95

que tal medi d' expressió es lo camí de fer prossélits á Catalunya, l' emplea al propagar sas ideas y en sas solemnitats y festas.
 Tal constancia en la restauració y propagació de la llengua indica que 'l Renaixement ha tingut bon ull al ferse cárrech de la situació actual del pays. Verdaderament la llengua no es pas lo més important element de la personalitat d' un poble, puig que té sens dupte major importancia la comunitat d' interessos morals y materials, filla de la naturalesa ó creada per la historia; pero sens ser lo mes important, es lo mes visible. Los interessos morals ó materials poden fer, que agrupacions que parlin de la meteixa manera constituheixin pobles distints, de lo qual ne son bon exemple los americans que parlan l' inglés, y 'ls belgas y suissos que parlan francés; peró no logran jamay que 'ls que parlan llenguas distintas formin un meteix poble. Los que en tal situació 's troban, poden, si, agruparse en Estat nacional, com succeheix als esmentats suissos y belgas, y als distints grupos que forman avuy la Confederació austro-húngara, en qual cas la nació no está formada per un sol sino per varis pobles. Sempre que aixís se forma un conjunt nacional, la forsa de las cosas lo porta á no poder viure en Estat simple. Sa organisació propia, á la que s' arriva tart ó dejorn, es la del Estat compost. La varietat de llenguatje te importancia extraordinaria no per lo que es realment, sino per lo que suposa. Una llengua distinta suposa un distint carácter. La forma d' expressar las ideas, respón al modo de concebirlas. Lo pensar y 'l sentir d' un poble son correlatius á las condicions de la llengua que emplea.
 Si, donchs, los catalans tenim distint idioma que 'ls castellans; si, encara que sortidas las duas llenguas d' un tronch comú, tenen génit diferent y condicions variadas, no hi ha necessitat de demostrar que ells y nosaltres no formem un