Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/94

esperit idealista y absorvent y en son amor propi col-lectiu. Pobre, arruinada, vejetant en la ignorancia, ha sigut encara capás de fer pera la conservació de Cuba sacrificis que no hauria soportat cap altra nació d' Europa. No defensava allí interessos materials, sinó la idea abstracta que reasumia en los mots «integritat de la pátria»: mots pera ella sinónims de «predomini de sa rassa en totas las regions que forman la agrupació espanyola.»
Y encara las dificultats que més temem no son las que 'ns hagin de oposar los adversaris. Las que més cuidado nos donan, son las que provindrán de la degeneració y desnaturalisació del nostre carácter. Aquestas son las que fins ara han imprés al catalanisme la marxa duptosa é indecisa que ha portat. A las meteixas se deu, que la protesta no hagi sigut encara tan enérgica com podria, y que las reivindicacions no hagin prés formas netas y concretas, sens las quals es imposible ni pensar en ferlas efectivas.
En un punt, no obstant, s' ha mostat constantment lo Renaixement decidit é intranzigent, y aquest punt es l' ús de la nostra llengua. Aixis en sos primers temps de protesta accentuada contra la imposició castellana; com durant aquell periodo d' encongiment que va seguir á la trontallada del 1868; com al entrar en la nova via que ha de portarlo á la vida pública activa, no ha deixat ni un sol moment de propagar lo catalá, y aquesta constancia ha donat fruits ab veritable abundáncia. S' ha arrivat á que en catalá s' hi escrigui no sols versos, sinó prosa, y prosa científica, y s' hi fassin discursos, y s' hi redactin documents d' importancia. Lo Renaixement s' imposa ja ab tanta forsa en lo referent al ús del nostre idioma, que algunas vegadas que s' han reunit las corporacions activas pera ocuparse de punts trascendentals, en catalá han deliberat, y en igual llengua s’ han dirigit al públich. Fins algún dels partits de la política general, creyentse