Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/93

las convertia en enemigas implacables. Hi havía molts falsos catalanistas y molts pochs catalans. Lo catalanisme pera aquells se reduhía á la afeminada exageració d' adular tot lo nostre, presentantnos ridículs y menyspreables als ulls dels que anavan seguint lo moviment.
 Per fortuna, desde fa una temporada sembla que hi ha ganas d' entrar en terreno més sólit y més fértil. S' han ja alsat ja algunas veus que han intentat plantejar los problemas polítichs socials que naixen de la situació de la nostra terra, aixís en sa vida interior com en relació ab las demés regions de la Península, y aqueixas veus van trobant ressó en tot Catalunya. Sens abandonar lo camp de la poesía, se ha entrat en lo de la prosa. No 'ns reduhim ja á la protesta ineficás, sinó que aspirem á darli conseqüencias, proposatnos solucions positivas. Lo nostre Renaixement ha declarat qué havía arrivat á la major edat, y 's prepara á demanar comptes als que sens cap dret s' han convertit en tutors de Catalunya, reivindicantnlos los bens que han ocupat indegudament ó malversat. Com á major d' edat, no sent ja lo goig pueril de dirse á si meteix bonich y sabi, sinó que 's presenta tal com es, ab totas sas virtuts y ab tots sos vicis; ab totas sas gracias y ab tots sos defectes é imperfeccions, y no demana ja grácia sino justicia. Per tot aixó, nosaltres hem cregut que era arrivat lo moment d' intentar fer un alegat de bona proba.
 No se 'ns amagan pas las dificultats ab que ha d' ensopegar lo Renaixement en aquesta nova via que ha emprés ó vol empendre. L' adversari, decaigut, degenerat y tot, com havem vist en lo capitol segón, es encara terrible. Si vegés que nosaltres nos anem fent forts, y arrivéssim á darli cuidado, redoblaría las sevas forsas y 's disposaría á resistir fins al darrer moment. No es qüestió de que 'ns fem il-lusions. La gent dominadora d' Espanya te una gran arma en son