Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/90

Aquesta pàgina ha estat revisada.

accentuats, per las diferents condicions en que havian de víure, y pel públich especial á que 's dirigian; pero, aixó no obstant, la nota de protesta dominava damunt de la de reivindicació. L' us del llenguatge catalá y las formas y procediments artístichs que s’ empleavan, distints y oposats als castellans, eran manifestació del temperament que 's rebellava contra tota imposició, y volía rompre las lligaduras que lo tenian amarrat y subjecte.
 De lo fins aquí indicat se 'n desprén, que ‘l nostre Renaixement fou produhit, directa ó indirectament, pel despertament general de las regions espanyolas al introduhirse entre nosaltres las ideas que havian fet la revolució en la nació vehina. Si haguéssim seguit ensopits y enmodorrats baix lo jou del absolutisme, que en lo nostre pays es sinónim de miseria, de fanatisme, de ignoráncia y de degradació, no hauriam tingut esma pera protestar contra cap imposició, ni pera reivindicar res de lo nostre, sino que, eco débil de las oligarquías explotadoras, hauriam seguit malehint la «funesta manía de pensar», y llepant sumisos la ma que 'ns bofetejava. Lo Renaixement, donchs, es fill llegítim y natural de las ideas modernas, y la gratitut, d' acort ab l' interés propi, li han d' aconsellar no renegar jamay de son orígen. Hem de anar sempre ab lo sigle, si volem arrivar á fer alguna cosa. A ideas novas los hi correspon portar vestits nous.
 Lo nostre Renaixement, fins mentres ha sigut purament literari, no ha pogut pas fer lo seu camí desembrassadament. Duas classes d' entrebanchs l' han fet ensopegar més d' una vegada. Per l' un costat, ha tingut de lluytar contra 'ls adversaris naturals; per l' altra, contra 'ls vicis y defectes dels que devian ser sos partidaris decidits. Aquestos, per desgracia, son los que fins ara més han retardat sa creixensa.
 Un cop fatalíssim va rebre quan los fets de l' any 1868 van tirar per terra las institucions fonamentals del Estat es-