Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/88

rrent los hauria arrossegat, per més forsa que haguessin tret al intentar lluytar contra d' ella.
 No per aixó 's perdia 'l temps. Al punt que vam despertarnos, va recordarse algú dels temps passats. Visitant los arxius, va adonarse de que s' havia de completar la nostra historia, y tot proposantse sols completarla, va travallar pera referla, ab lo qual va comensarse á minar, encara que per via indirecta, los punts flanchs de las teorías que, havent enderrocat l' absolutisme, se mostravan tan absorvents é intol-lerants com aquest, si bé que en sentit contrari. Los que van ressucitar la nostra historia, fentnos saber lo que havian sigut y fet los nostres passats ea las épocas mes gloriosas, no foren apóstols del Renaixement, puig no 'ls ho permetían los temps ni las circunstancias en que vivian: foren, si, sos precursors.
 La riuhada va passar, y lo desencantament va seguir á la exaltació. Al dirigir llavoras la mirada á la situació del pays, va veures que, si s' havia ensorrat l’ absolutisme dels reys, n' havia nascut un altre. La comensada restauració de la historia permetia ja que 's reparés que algunas regions no ocupavan pas lo lloch que 'ls pertocava, mentres que altras se veyan afalhagadas en llur afany de predomini y d' absorció per los nous dominadors, que 's prevalian de la exaltació produhida per las ideas y teorías que havian despertat de llur ensopiment á totas ellas. Va comensarse á entreveure que ‘l constitucionalisme representatiu havia entrat ja falsificat; que ‘l parlamentarisme era una capa apedassada ab la qual pretenian cubrirse los ambiciosos, y que las paraulas llibertat é igualtat passavan poch de las dents dels que més las baladrejavan. Algú va recordarse de que las Corts de Cadiz havian ja amenassat á Catalunya ab consumar la obra dels Felips d' Austria y de Borbon, treyentnos las darreras llibertats civils contingudas en las lleys especials que conser-