Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/87

Aquesta pàgina ha estat revisada.

época, y va apropiárselas ab facilitat pasmosa. La Constitució de Cádiz que las condensava, va trovar ressó en tot Europa, y va ser imitada per varias nacions. Va semblar durant un moment, que al despertarse Espanya havia recobrat las forsas del período da sa virilitat, com si 'ls anys d' ensopiment no li haguessin produhit cap desperfecte. No va tenir res d' extraordinari, doncbs, que 'ls catalans nos deixéssim enlluhernar altra vegada, y cedíssim sens cap repugnancia la direcció del nou moviment á la gent que tan bé semblava que lo comprenia.
 No va tardar en venir la época de proba. La Constitució ab tants travalls elaborada, va caure estrepitosament tan bon punt com va tornar á son palau lo rey, que tal vegada li devia lo haver pogut conservar lo trono. Las persecucions van extendres als avansats de totas las regions, y la desgracia comuna va acábar de unirlos. Units, en efecte, van presentarse durant las difícils lluytas que no van parar ni quan va aclucar los ulls lo rey Ferrán. Y la lluyta no sols unia als avansats per las ganas que tots ells tenian de conseguir la victoria, sino que mantenia també units als partidaris del absolutisme, per la necesitat de la resistencia.
 Va comensar luego la negra guerra civil, en la que no sols se disputavan drets dinástichs, sino que las duas ideas oposadas se donavan crudel batalla. L' absolutisme y ‘l constitncionalisme estavan davant l' un de l' altre, cegos de furor, folls d' ira, y disposats á tenyir de sanch los rius de la pátria. Durant tot aquest periodo no podia ferse popular lo Renaixement regional. ¡Ay del que hagués intentat enarbolar la bandera particularista! Un crit general d' execració hauria xafat al element perturbador y de discordia. Los que havian entrevist que 'ls nous ídols que la multitut adorava eran una hermosa estatua ab peus de fanch, no tenian més recurs que esperar que passés la riuhada del entusiasme, puig la co-