Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/85

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pertat, y per més que 's trovessin débils, do volian deixarse tornar al ensopiment. Las ideas que avans de la invasió francesa havian sigut patrimoni d' uns poquíssims escullits, que las debian professar ab por y recel, s’ havian espargit per la nació, y entusiasmavan á totas las personas il-lustradas.
 Desde 'l moment que 's va despertar lo poble, devia per necessitat venir lo Renaixement. Tan bé ho van compendre aixis los invasors francesos, que un dels primers medis que ‘l va ocorre pera captarse simpatias, fou lo de ressucitar la nostra llengua catalana, imposantla, al nivell de la francesa, als diaris més autorisats de Catalunya. Vritat es que l' ensaig va durar sols alguns mesos, [1] tal volta perqué la ocasió no era propicia y ‘l fet quedava desvirtuat pel sagell d' imposició que l' marcava, peró ab tot y aixó no deixa de ser digne de cridar la atenció, que las autoritats invasoras creguessin que podrian afalhagar als catalans parlantlos en llur propia llengua. Sens dupte tenian estudiat lo nostre carácter y sabian que es oposat al castellá. Lo Renaixement posterior acredita la perspicacia de que, encara que inoportunameut, dongueren mostra.

 Es verdaderament notable, que tols los extrangers que nos han estudiat desapassionadament hagin sempre donat importancis á aqueixa diferencia de carácters entre 'ls dos grupos de las regions espanyolas de la Península, despertant la nostra llengua avans de que s' hagués iniciat obertament lo Renaixement. Fa cinquanta anys ningú escrivia en prosa catalana, y aixó no obstant, la Societat Bíblica de Londres, creyent que la ocasió era oportuna pera propagar son protestantisme entre nosaltres, va estampar ja llavoras una edició

  1. Lo Diari de Barcelona va publicarse á duas columnas, la una catalana y l’ altra francesa, desde el dia 22 de Mars fins al 12 d' Agost de 1810.