Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/78

quin preu nos costa lo que creyem que ha d'aumenlarlas, y transigim ab lo que se 'ns demana, encara que trossegi la nostra dignitat. Moltas cosas que podriam exigir com de justicia, las demanem com gracia, y las cent comissions que van á Madrid no tenen reparo en subjectarse á tota especie de baixesas davant dels ministres y altres poderosos. Pera conservar un monopoli ú obtenir una concessió, quasi may se va per las vías legals y obertas, sino per las tortas de la corrupció y de la trafica. Tan degenerada está la nostra integritat moral, que la divisa de moltíssims sembla que 's reduheixi á aquell adagi vulgaríssim que diu: « donam menjar y digam moro ». Tranzigim ab tot; deixem abandonada la vida pública; permetem que 'ls districtes catalans sigan presa del cunerisme; fem gala de no tenir opinions ni conviccions, ó de cambiarlas cada vegada que 'ns mudem la camisa, á cambi de que las oligarquías madrilenyas nos fassin la caritat de conservar alguns céntims en los aranzels de certas industrias, ó autorisin alguna empresa de moralitat duptosa. Se 'ns ha arreconat completament, y nosaltres no sols nos hi resignem, sino que procurem arreconarnos encara més. Per la vida material; per satisfer las necessitats que 'ns permet sentir 'l estat de la nostra cultura, donem tol lo que pugui fer olor de vida moral.
 Y, ¿qué direm de la vida intel-lectual? Pera ferse cárrech del nivell baix á que ha arrivat, no hi ha més que véurer lo nostre periodisme y las nostras llibrerías. Fent excepció de poquíssims, no cal cercar en los nostres diaris articles meditats ni tan sols noticias d' interés general. S' omplen de retalls atrassats, y fins lo que passa á miija hora de la localitat no ho sabrian si no 'ls ho diguessin desde Madrid. Es molt freqüent que desde la cort nos fassin saber alguna cosa d' importancia ocorreguda dos dias avans á Sans ó á Badalona. En punt á noticias telegráficas del extranger, ni se 'n resa.