Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/73

Aquesta pàgina ha estat revisada.

aptituts naturals ha donat per producte una barreja monstruosa, quals conseqüencias nos han sigut ja funestas y han de sérnosho més encara.
 Avuy lo catalá conserva l' esperit d' individualisme, mes lo vici que d' aquest esperit se deriva, ó sigui ‘l egoisme, traspassant los llinders del interés llegitim, se presenta molt sovint baix la repugnant forma de la enveja y mesquindat. Avuy, com bavem dit, es completament impossible á algú que valgui per sas condicions sólidas, fer carrera en lo nostre pays. Basta que 's vegi que va á posarse damunt del nivell general, pera que al punt cent mans se repenjin en sas espatllas pera obligarlo á quedar encongit. Mes com, á imitació dels castellans, volem tenir figuras, enlayrem á las vulgaritats que no causan enveja. A aquestas se 'ls crema insens fins á desvaneixerlas. De tan tracendental defecte prové que Catalunya fassi un paper desairat quasi per tot arreu. Los enlayrats en política, ab molt pocas excepcions, son los més negats de cada partit. Si 's pren part en algun Congrés cientifich internacional, no s’ hi envia jamay á cap home de mérit real, sino á nul•litats ridículs, que no hi van á res més que á lluhir una vanitat que fa formar pobrissim concepte de nosaltres.
 Avuy seguim menyspreuhant lo refinament de la forma, pera no 'ns deturem en la aridés severa dels nostres passats, sino que dominats per influencias estranyas y volentho disfressar nos presentem á tall de rústicbs pretenciosos. Lo distintiu del nostre gust artistich es avuy lo recarregament, la complicació. Desde 'ls llibres que publican los editors per entregas, plens de cromos llampants y clixés de quinta má, y ab tapas que son un pa d' or fals y de colorainas, fins als vestits de las donas, que á copia de sarrells, trensillas y flochs no deixan veure ni un pam de la roba de que son fets, totas las manifestacions artísticas industrials lluytan pera veure quina