Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/71

hauriam probablement admirat al món ab cap d' aquellas convulsions quals efectes son tan intensos com poch durables; pero en la práctica hauriam portat la nostra pedra al edifici del progrés general, sens voler forsar sa marxa. Los carácters generalisadors son com los núvols tempestuosos: algunas vegadas engendran lo llamp que purifica la atmosfera, pero moltas més, tota la seva forsa amenasadora se ne va en llampechs d' istiu que sols logran aumentar la xafagor. Los carácters analisadors fan com los suhaus rosadas: sens produhir jamay cap espetech ni fer gens de soroll, mantenen continuament la sahor de la terra, y ab llurs imperceptibles gotas d' aygua alimentan la vida de las plantas.
 Mes las cosas van anar per un camí molt distint. Verificada la unió dels Estats aragonesos ab Castella precisament en lo periodo de la major brillantor d' aquesta, vam deixarnos seduhir y enlluhernat, y quan més tart várem refernos nos fou ja imposible desfer lo camí que haviam fet, ni tant sols deturar la marxa. Vam quedar amarrats y subjectes, y fórem irresistiblement arrossegats á la decadencia general de la nació, quedant més abatuts y degenerats encara que 'ls altres. Desde la caiguda definitiva de sa nacionalitat, que no pogué evitar lo darrer esfors de sa desesperació, fins á ja bastant entrat lo sigle actual, Catalunya va viure reduhida a la nul-litat completa. Totas sas manifestacions de vida no passavan de respondre com un debilíssim y esmortuhit eco á las rebaixadas llahors, que las oligarquías y 'ls frares, amos de tot, entonavan al altar y al trono, y á las malediccions que tiravan á las novetats que no coneixian, pero que atribuhian á las arts del diable. Aquella lluyta de que hem parlat avans, entre la voluntat que 'ns portava cap á la unificació ab las regions castellanas y lo temperament que á pesar nostre nos ne apartava; lluyta que havia produhit actes desesperats de resistencia y rius de sanch algunas vegadas que 'l cor s' im-