d' explicar que la del carácter castellá. Aquest está decaygut y degenerat, pero no desnaturalisat. En la tristíssima situació á que ha arrivat, conserva las condicions que li son propias, y la evolució que ha fet se 'ns presenta senzilla y perfectament llógica. De generós, com havem dit en l' altre capitol, s' ha convertit en pródich; de generalisador y autoritari, ha passat á ser insolent y capritxós. Lo nostre carácter ha degenerat no tant per fets propis com per influhencias extranyas, de lo que 'n resulta que en la actualidad, havent perdut la major part de las sólidas condicions que 'ns distingian, hem conservat los vicis que las entelavan, y n' hem adquirit alguns que se 'ns han empeltat.
La unió ab Castella va produhir en nosaltres, com primer efecte fatal, lo de fernos olvidar los ideals de llibertat y particularisme en que 's basava la politica aragonesa. Per llur propia naturalesa, aquestos ideals eran molt més sólits que brillants,—puig lo útil y positiu no acut jamay als adornos llampants,—y nosaltres vam caure en l' erro de créurels indignes de ser oposats á la enlluhernadora política castellana. Probablement , encara que 'ns haguessim proposat entrar en competència, no 'ns hauriam sortit de prompte ab lo nostre intent, puig las circunstancias eran totalment favorables á las tendencias generalisadoras é idealistas que sintetisava la politica castellana, y l' esclat de sas epopeyas en America y en Europa nos hauria obligat á arraconar las nostras pretensions: mes en aquest cas, encara que haguessim sigut vensuts, hauriam conservat en lo nostre poder la bandera, quedant en disposició de tornar á issarla tant prompte com hagués comensat la reacció, que no podia tardar á presentarse. Per desgracia, nosaltres eram llavoras un poble modest, y várem deixarnos enlluhernar. No comprenguérem que la organisació de la Confederació aragonesa-catalana contenia un ideal molt més positiu que tots los sómnis dels
