Lo carácter catalá es lo revers de la medalla del genuhí castellá. En los bons temps, aquest era lo tipo del generalisador, y nosaltres eram eminentment analisadors. Ells se exaltavan per una abstracció idealista: nosaltres buscavam sempre ventatjas positivas. Pel castellá, apasionat de las formas, las condicions á que dava capital importancia, eran la finura, la elegancia, la magnificencia; pel catalá, poch cuidadós de las apariencias, la brusquetat no era un gran defecte, aixís com ho era lo pecar poch ó molt pel cantó oposat. La mirada d' aquell, com que abrassava un vast camp, no veya be 'ls detalls dels objectes: la nostra veya be los detalls, mes en contra abrassava un camp reduhit. Ells, donchs, pogueren realisar las epopeyas que van assombrar á tot lo mon, tenint en cambi caigudas de no menys ressó ni conseqüencias, mentres que nosaltres deguérem reduhirnos á fets molt menys brillants, però en cambi molt més sólits. Lo génit castellá no va desenrotllarse en gran escala fins que 'l món se va aixamplar: l' esperit catalá va trovarse fora de son centre al punt meteix en que va tenir lloch un aconteixement de tanta trascendencia.
Per lo evidentment que proba la contraposició entre los carácters y condicions dels dos pobles que estudihem, es digne de ser observat, que 'l meteix fet que va enlairar al castellá, fou lo determinant de la nostra decadencia. Nosaltres teniam qualitats de válua mentres lo món estava enclós en los voltants del Mediterrani, y per aixó los Estats de la Confederació aragonesa catalana s' havian col-locat en primera ratlla entre 'ls pobles del mar grech-llatí. La nostra mirada lo dominava be, y com lo de que principalment se tractava era de fonamentar la política en los interessos comercials, pera poder competir ab las ciutats lliures mercantils que al igual de las nostras s' havian anat formant per tot arreu, lo nostre carácter analisador y positivista se trobava de ple
