trato del grupo castellá, al costat de las tintas foscas no hem deixat de posarhi los tochs de colors brillants que 'ns ha dat lo natural: al posarnos davant del mirall pera copiar la nostra imatge, no deixarem pas d' emplear los tons negrenchs al costat ó barrejats ab los més vius, encara que la pintura nos ressurti ab la entonació obscura de molts quadros de la escola flamenca.
Precisament lo sentiment catalanista s' apoya y llegitima en lo decahiment al que una munió de causas nos ha portat. Si fóssim avuy un poble exemplar; si estiguéssim individual y col-lectivament al nivell dels que portan l' estandart de la civilisació y la cultura; si 'l nostre desenrotllo moral, inlel-lectual y material fos lo que requereix la nostra envejable posició en lo món, lluny de poder renegar de las institucions, lleys é influencias á que estém subjectes, deuriam benehirlas y procurar ab totas las nostras forsas conservarlas y anarlas perfeccionant encara. Com que per molt que nos pesi distem molt de ser un poble exemplar; com que lo nostre nivell moral, intel-lectual y material no es ni de tros lo que deuria, y 's trova molt més baix que 'l de molts altres pobles qual posició en lo món es molt menys favorable que la nostra, tenim no sols lo dret sinó fins lo deber de renegar de las influencias é imposicions que han contribuhit á fernos decaure, y han impedit que seguissim en la via de progrés en que haviam lograt ficarnos en altras épocas.
Un dels vicis que més indica la decadencia y retrás en que 'ns trovem es la petulant pretensió de trovar tot lo nostre inmillorable. Molts n' hi ha encara,—ab tot y que 'l número ha disminuhit bastant,—que no 's creurian catalans ni catalanistas si á cada punt no fessin constar, que Catalunya es lo primer pays del mon, y tot lo que aqui 's produheix superior á lo que 's fa á fora. Los que tal diuhen, demostran una vanitat estúpida ó una ignorancia deplorable. Pera ells,
