Motius que'ns obligan á ser justos é imparcials—Fals catalanisme dels que troban tot lo nostre inmillorable —L'interés nos aconsella no viure de
il·lusions.— Manifestacions contradictorias del carácter catalá.—Aquest es lo oposat del castellá.—Causa determinant de la nostra decadencia.
—Lo poble catalá era genuhinament mediterránich.—No va pendre part activa en lo descubriment y conquista d' América.—Sa supeditació á Castella y pérdua de sa personalitat —Lo positivisme particularisador es la base de son carácter.—Desequilibri entre sas facultats. —Incapacitat pera la política castellana.—Menyspreu del refinament de las formas.—Preferència que dona á las institucions per damunt dels homens. —Catalunya es la terra de la mitjanía.—Epoca de complet decahiment. —Era nova que portá lo periodo constitucional —Lo moviment que produhí, posá en descubert los nostres defectes propis y 'ls empeltats. —Enumeració d' alguns d' aquestos.—Exageracions perjudicials.—Desequilibri entre la vida material y la moral é intel—lectual —Energía de
la primera y ensopiment de las altras.—Indiferentisme é ignorancia.—Lo nostre estat actual motiva y llegitima las aspiracions del catalanisme.
Tots aquells que al parlar de las cosas de la nostra terra no consenten sinó llahors y grandesas, poden girar full y no llegir lo present capítol. En ell nos proposem ser tan justos é imparcials com hem procurat serho al pintar lo carácter castellá, y no amagarem cap dels defectes que 'ns ensenya la historia del nostre poble, ni deixarem de pintar la degeneració de sas bonas qualitats, per trista que hagi de resultar la pintura. Tractantse de nosaltres meteixos, no podrá atribuhirse á passió lo que diguem, y la serenitat que mostrem al formular lo judici de lo nostre, será prova y penyora de que no 'ns ha mancat al judicar lo dels altres. Al fer lo re-
