que lo desequilibri prové del predomini de la reflexió sobre la imaginació, del afany de lo real y positiu ab preferencia á lo ideal y abstracte. Aquestos carácters, com veurem al analisar lo catalá, al arrivar á la decadencia, sols ells experimentan sos efectes, sens ferlos sentir als que ab ells están relacionats. L' excepticisme , la indiferencia los fa tancar dintre de casa seva, y entremitj de sas parets vejetan y 's consumen. Per desgracia de las regions espanyolas, lo carácter del grupo predominant pertanyia á la classe dels desequilibrats per excessiva tendencia al idealisme abstracte, y de son decahiment n' han hagut de patir totas.
Que no 'ns equivoquem al classificar lo caracter castellá, nos ho diu en totas y en cada una de llurs páginas sa historia passada y 'ns ho confirma sa situació actual. Hem vist ja los móvils que van produhir la seva gran epopeya, y per los meteixos s' explican tots sos demés fets. Va empendre, per exemple, la reconquista de la península contra 'ls moros que la ocupavan, y en son afany d' absorció y de predomini, no sols vencia als enemichs, sinó que subjugava als auxiliars. Havian nascut distints Estats, que tenian los meteixos títols pera la independencia que Castella, y tots los que van estar á tret de sa influencia, l' un després del altre, degueren ajunyirse á ser provincias de son regne. Una Confederació d' altres Estats havia pres part en la reconquista per compte propi, y havia adquirit prou poder pera no temer las armas de Castella, mes ni aixó la va salvar de caure al cap y á la fi sota l' afany absorvent castellá. La constancia, la astúcia va suplir á la forsa, y 'ls Estats aragonesos, atrets per los cants de sirena de llur vehi, van acceptar joyosos la unió que se los proposava baix lo peu d' una igualtat perfecta y á condició de conservar la autonomia y vida propia: pero tan bon punt quedá consumada la unió, ja l' una de las parts va comensar á mirar á l' altra com inferior y obligada á la dependència.
