-nisar l' individualisme saxó ab l' autoritarisme llatí, unint la llibertat y la democracia en un admirable consorci en que 's condensi una nova época de civilisació y de cultura.»
Mes si l' esprit generalisador, idealista del poble castellá va ferlo l' héroe d' aqueixa epopeya, l' estat de postració en que va quedar es lo que llogicament devia venir á continuació. En los temperaments de tal naturalesa, si la acció es enèrgica, la reacció es enervadora en grau relatiu. Los fenómens de la vida moral y, per consegüent, los sentiments y passions, están en molts cassos subjectes á la lley fisica de de la péndula. Lo qui es capás de tenir grans plahers, no pot escaparse de sentir grans dolors; al que es propens á riure, no li costa gayre plorar; los caràcters més enters son los que més se deixan abatre pels desenganys. Los fets assombrosos del periodo brillant castellá eran nerviosos, convulsius, quasi espasmódichs: l' abatiment de la reacció no podia deixar de ser abrumador y de tristissimas couseqüencias.
Quan los elements que forman lo carácter aixis d' un individuo com d' un poble estan desequilibrats, la decadencia es sempre fatal. Si 'l desequilibri prové del predomini de la imaginació sobre la reflexió, de l' afany de lo abstracte ab preferencia á lo real, com es lo cas en lo temperament y carácter castelláns, los efectes de la decadència no sols los experimenta lo poble ó individuo que s' hi troba, sinó que 'ls fa sentir als que están ab ells units per relacions de qualsevol especie. Lo carácter imaginatiu ab passió per lo abstracte es eminentment generalisador, y la generalisació fa naixer fatalment lo desitj d' absorció y l' afany de predomini. Lo qui generalisa, dona á totas las solucions que imagina la condició de veritats absolutas, y quan se creu en possessió de la veritat s' afigura fer un favor als altres si tracta d' imposársela. En aixó 's distingeix del caràcter oposat, ó sigui d' aquell en
