fácilment se 'l destruhiria, y si fos gran, lo mataria la fam.» [1]
En tal situació, puig tots los indicis confirman que no pecan de molt exagerats los judicis que acavem d' extractar, va comensar Castella la seva gran empresa. Mes si tal era la situació del pays, lo carácter dels seus habitants estava en lo mes brillant de sos periodos. La lluyta de vuyt sigles contra 'ls moros havia endurit los cossos y retrempat las voluntats. La tendencia castellana estava ja imposada á tots los que en la reconquista havian sigut los auxiliars directes de Castella, havent aquesta absorvit los diferents Estats que se havian anat formant, enmotllanllos á son afany d' unitat y concentració. La guerra contra 'ls infidels havia exaltat l' esperit del poble en favor d' una religió que tan be s' avenia ab son temperament y caràcter, al meteix temps que la llicenciosa vida de campanya, si per un costat l' havia empobrit, per altre li havia despertat l' afany de riquesas, que no sabia adquirir per medi del travall, puig que en tants sigles de trastorns n' havia quasi perdut l' agre. La religió y la set d' or, en extrany pero molt explicable maridatje, van acabar de decidirlo á las difícils empresas pera las quals se sentia ab vigor sobrat. La iglesia, al dirse católica, no li deixava dupte de que aspirava á la unificació religiosa del genero humà, y no devia tardar á fer aplicació del exemple. La tendència generalisadora castellana prompte y lleugerament va fer la repartició del mon. La direcció espiritual tocava de dret á Roma; la temporal á Castella. Per això per tot arreu ahont va anar, hi portava capitans y missioners. Los uns guanyavan ánimas pera 'l catolicisme religiós; los altres conquistavan terras y vassalls pera la corona, que era
- ↑ Relazione delle persone, governo e stati di Carlo V. e de Filippo II, letta in Senato da Federico Badoero nel 1557 En la meteixa col-lecció citada en la nota anterior.
