Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/37

Aquesta pàgina ha estat revisada.

lo centre de la civilisació y de la cultura en Europa ; però lo génit castellá va doblar de cop y volta llur imperi en lo món. No hi ha cap altre fet humá que pugui comparárseli en conseqüencias.

 Y la epopeya americana va realisarla la gent castellana fent lo Quijote com jamay. Quan lo desdonat Colombo va trucar á la porta de Castella, aquesta, per mes que altra cosa 's cregui, era una terra pobre y despoblada. La pintura que fan d' ella los pochs viatjers de la época, quals escrits se conservan, es tristissima. Desde l' any 1463 al 1467, lo baró de Bohemia, Lleó de Rosmital va visitar las regions centrals d' Espanya, Fransa, Inglaterra, Portugal é Italia, y de totas las páginas de son llibre se 'n desprén la inferiotat material en que 's trobava Castella respecte dels altres esmentats payssos. Lo viatjant, anant cap á Portugal, va internarse fins á Segovia, desde ahont va dirigirse ala frontera portuguesa per lo camí de Salamanca, y de retorn, va passar per Mérida, Madrid y Guadalajara, y va retornar á Fransa per la via de Saragossa. Per tot arreu no va veure mes que terras mitj ermas, plenas de salvias y romanís, ab escassissims boscos y arbredas, y no va trobar mes que miseria, fins al extrem de que en molts punts, com fa notar , «empleavan los fems dels animals pera ferhi foch y courehi lo menjar» [1]. Tan trista com la que acabem d' apuntar es la relació que fa á son Senat la embaixada veneciana de Vincenzo Quirini, en la

qual se fa constar que «en tots aqueixos regnes y provincias de Castella podia haberhi unas trenta duas ciutats y cent cinquanta poblacions tancadas (murate), entre grans y petitas, y uns dos mil pobles oberts (villagi) : y encara que 'l pays

  1. Itineris a Leone de Rosmital, nobili Bohemo, annis 1465-1467 per Germaniam, Angliam, Franciam, Hispaniam, Portugaliam adque Italiam confecti.— Bibliothek des literarischen Verein, tomo VII.