Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/36

apreciem en lo que valen, y que 'ns encantan tant mes, quant mes enmotllan lo tipo á la gran creació literaria que 'l condensa.
 ¿Que mes que 'l quijotisme podia donar lloch á la sens rival epopeya castellana, que no ha sigut encara cantada per cap dels poetas de la decadencia de que va ser principal causa, tal vegada perque lo dessangrament que va imposar al pays venia á ploure sobre mullat? ¿Quin poble sinó un de tant idealista y divagador en la generalisació com lo castellá, s' hauria trobat en aptitut d' empendre lo descubriment, conquista, població y assimilació de las Américas, ni s' hauria atrevit á tal empresa en las circunstancias en que 's trobava? Som amichs de la justicia, y puig la passió no 'ns treu lo coneixement, no tenim cap inconvenient en consignar que, al nostre entendre, la epopeya castellana pot posarse al costat al menys de las més grandiosas que 's trovan en la hisloria que coneixem. Gran y de las que presentan menys miserias al costat de las grandesas, es la epopeya de las ciutats gregas, baluart inexpugnable contra las invasions de las extensas unificacions assiáticas; epopeya que comensa per los heroichs combats al voltant dels murs de Troya, y després de passar per las maravellosas lluytas en que un grapat d' homens lliures deturava aquells aixams de milions d' esclaus conduhits fins á llurs platjas per un amo, acaba ab lo passeig triunfal de la superioritat grega fins al cor de la India, extenentse á son pás fins prop de las murallas xinas per l' un costat, y per l' altre fins mes ensà de l' Egipte. Plena de grandesas, però també de miserias, fou la lluyta que mes tart degué sostenir la Europa cristiana contra la forsa espasmódica que 'l Korán comunicava als pobles; lluyta que va donar lloch á las creuhadas. Mes ni aquestos fets, ni altres de menos trascendencia que 'ns admiran en la historia, sobrepujan al culminant del poble castellá. Los grechs y 'ls creuhats van mantenir, es veritat,