Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/331

si fós republicana. La divisió de Espanya en Estals ó grans regions deuria ser igual en la república que en la monarquía. Los antecedents histórichs, las condicions en que viuhen, los sentiments, los interessos morals y materials y tots los demés datos que serveixen pera determinar las personalitats políticas, nos diuhen eloqüentment que aquestas son en Espanya las grans regions que havian gosat de vida independent en altras épocas. La divisió actual en provincias es purament una arbitrarietat del unitarisme, perpetrada precicisament pera destruhir aquellas personalitats, que li feyan nosa.
Las grans regions, donchs, deurian ser las pedras angulars del edifici del particularisme. En ellas podria carregarse tota la obra que 's construhís. Llur personalitat s' aguanta ferma y robusta entre mitj de las runas que per tot arreu ha fet l' unitarisme. Las grans regions que formaren la antigua Confederació aragonesa se conservan en tan bon estat, que ni tant sóls fora necessari procedir á fitarlas de nou. Las de la corona castellana, veritat es que no están tan desllindadas ni gosan de tanta salut y robustés; peró, aixis y tot, conservan los aparells y conductes necessaris pera que per ells pugui tornar á circularhi la sanch, al recobrar la vida que avuy los manca.
Mes, en lo cas de que lo temperament dels habitants de las regions castellanas las portés á no accedir á las solucions particularistas; si no volguessin rompre la uniformitat á la que están ja acostumadas en tots los terrenos, y creguessin que un sol poder, un sol códich, una sola administració, y una sola política han de fer llur felicitat, no per aixó fora impossible lo particularisme, dins de la monarquía ni dins de la república. Llavoras, en lloch de basar la organisació en la Confederació de Estats ó en l' Estat compost, la basariam en lo dualisme, com á l' imperi austro-húngar. Dels