Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/321

exercici han produhit l' armonía entre los interessos col-lectius y 'ls individuals.
 No volem repetir lo que acabem d' escriure en lo libre á que hem aludit en un dels passats capítols. Al nostre estudi comparatiu entre la Confederació suissa y la Unió americana remetem als que desitjin datos més complets sobre una materia, que no podem fer més que tocar per damunt en aquesta part del nostre travall.
 Pera completar lo capítol, hem de dir quatre paraulas sobre la organisació de algunas de las repúblicas hispano-americanas. Entre ellas, la Argentina, Méxich, Venezuela, Colombia y pocas més, ó portan lo nom de federals, ó tenen alguna institució que tira cap al sistema particularista.
 Lo federalisme de las repúblicas hispano-americanas no es sinó un reflexo de la organisació nort-americana, mal aplicada en general, y desnaturalisada en moltas de las Constitucions de aquellas repúblicas. No han trovat pas encara lo centre. Fins ara han estat lluytant constantment pera donarse una organisació definitiva, y la historia de moltas d' ellas pot condensarse en la enumeració dels pronunciaments y revoltas.
 Aixó no vol dir que no hagin avansat camí. Méxich, per exemple, y la Argentina están avuy prosperant de una manera notable. Han lograt establir certa regularitat en la designació dels funcionaris superiors, la que era causa de totas las perturbacions á que estavan subjectas, y la organisació particularista, copiada y tot, y mal aplicada, los impulsa cap al avens.
 A las repúblicas hispano-americanas los ha fet fins ara molta falta ‘l element histórich pera basarhi lo federalisme. Al conquistarse la independencia, sortiren de la dominació espanyola, absorvent y centralisadora lo meteix en las Colonias que en la Metrópoli. La divisió en Estats, per lo tant,