Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/318

tart algunas petitas modificacions. En aquesta nova forma no va ferse cap innovació territorial, si no 's conta com tal la transformació del principat de Neuchatel, que dependia de la corona de Prusia, en república lliure, reconeguda com á tal en 1857 per lo que era son príncep.
 Avuy, donchs, la Confederació suissa es un Estat compost, organisat en lo substancial de una manera análoga á la Unió americana. Las atribucions de la soberania están distribuhidas entre los Estats particulars y llur conjunt, exercint aquest per delegació las que te confiadas, y disfrutant aquells per dret originari totas las de que no s' han després. La distribució está feta baix la mateixa base que la americana, si be que las autoritats generals suissas gosa pot ser de mes atribucions, pero de menys medis de acció pera exercirlas directament.
 En lo poder federal se distingeixen tres classes de autoritats, que no esián tant desllindadas las unas de las altras com en los Estats Units. La Assamblea federal suissa, ademés de ser la autoritat llegislativa, es superior baix certs punts de vista de las executiva y judicial.
 La Assamblea federal está formada per dos cossos ó Cámaras, com la americana. Lo que representa 'ls interessos generals de tota la Confederació, s' anomena Consell nacional; la que representa la autonomía dels Cantons confederats, porta ‘l nom de Consell dels Estats. Lo primer se compón de diputats elegits pel poble, á rahó d' un per cada vint mil habitants ó fracció que passi de deu mil, y llur cárrech dura tres anys. Lo segón está format per quaranta quatre diputats dels Cantons, dos per cada un, xich ó gran, elegits en lo modo y forma que sa Constitució particular determina, y durant llurs funcions lo temps que cada Cantó fixa. Los dos Consells son iguals en atribucions, y una lley no té forsa obligatoria si nó es aprobada per los dos.