4.t L' Estat Unitari helvétich, que ve á ser la fita que separa la época antigua de la moderna, y fou establert en 1798 per las armas de la república francesa. Aquesta, en son desvari de imposició y d' unitarisme, no va perdonar ni á las democracias dels Cantons suissos, consagradas per la historia de tants de sigles, y va voler unificarlas baix lo régimen de una Constitució, estargida de las que havia imposat á Fransa.
Mes, com l' unitarisme no convenia á Suissa, lo curt periodo de cinch anys que lográ soslenirse ab la ajuda extrangera, fou un seguit de perturbacions y revoltas. Tan arrelat estava lo particularisme en la conciencia dels Cantons, que lo meteix Bonaparte, primer Cónsul llavoras, va compendre que la situació era insostenible. Va cridar á Paris una Consulta dels homens més visibles de Suissa, y á pesar del parer de molts d' ells, que estavan influhits per las ideas revolucionarias francesas, en contra de las que dominavan en llur pays, va restablir lo federalisme.
5.t L' Acta de mediació. Aquesta, donada per Bonaparte després de la Consulta, no sols va restablir lo federalisme, sinó que va aumentar lo número dels Cantons fins al de dinou. Los novament entrats foren: Sant Gall, los Grisons, Argovia, Turgovia, Tessino, y Vaud. Alguns d' aquestos formavan ja part de la Suissa com payssos subjectes ó Territoris, quedant lliberats y elevats á la categoria d' Estats autónoms en l' Acta de mediació, que va durar fins a la cayguda del mediador.
6.é La Confederació dels vint y dos Cantons, que se establí al venir en 1815 la restauració á tot Europa. Als Cantons de l' Acta de mediació van afegirshi lo Valais, lo principat de Neuchatel y Ginevra.
7.é L' Estat compost ó federatiu, creat per la Constitució federal de 1848, revisada en 1874, y havent sufert més
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/317
Aquesta pàgina ha estat revisada.
