Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/316

de tots los Cantons plegats es la de 2.846.102 habitants, segons lo darrer empadronament federal, de 1880.
 Aquestos territori y població están avuy distribuhits en vint y dos Cantons, dels quals tres se subdivideixen en mitjos Cantons, donant per resultat vint y cinch Estats diferents. La població no es uniforme ni per rassa, ni per relligió, ni per costums, ni per temperament. Dels habitants, 2.030.782 parlan l' alemany com llengua nativa; 608.017, lo francés; 161.923, lo italiá; 38.705, lo ladin ó romanxe, y 6.675, altras llenguas. Baix lo punt de vista relligiós, 1.668.109 són protestants; 1.160.782, católichs; 7.313, israelitas, y 10.838 professan altras relligions ó no 'n tenen cap.
 La Confederació suissa va tenir un comensament molt petit, pero desde ‘l primer dia fins avuy ha anat aumentant sempre. En son desenrotllo poden distingirse set punts culminants que anem á resumir.
 1.^er La Confederació dels tres Cantons. Lo primer document federal que 's coneix porta la fetxa de 1291, pero fa ja alusió á antiguas aliansas.
 2^on La Confederació dels vuit Cantons. Als tres primitius, pastorals y quasi sens vilas grans, van anarshi juntant durant lo sigle catorze lo quart Cantó rural, (Lucerna), y las vilas imperials de Berna y Zurich, Glarus y Zug. La Confederació dels vuit Cantons enclou la edat heróica de la Suissa.
 3.^er La Confederació dels tretze Cantons. A conseqüéncia de diferencias entre 'ls confederats, arregladas en la Diéta de Stanz, en 1481, per lo llegendari venerable Nicolau de Flue, van entrar en la associació las ciutats de Friburg y de Soleure, y, romput lo glas, no van tardar en seguir llur exemple las de Bassilea y de Schaffhouse, y lo pays de Appenzell. Lo período de la Confederació dels tretze Cantons está caracterisat per las guerras de relligió y las revoltes socials de la gent del camp.