Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/310

fins y tant que venen novas eleccions. Llavoras, si 'ls electors volen, arreglan las diferencias, fent recaure los nombraments en autoritats que tinguin los meteixos punts de vista. Si no volen, ó no poden, segueix lo desacort, sens que la máquina gubernamental deturi la seva marxa.
 Mes, si en lo fonamental las distintas brancas del poder tenen las atribucions ben desllindadas, la Constitució lliga las unas ab las altras á fi y efecte de que, del lligament mútuo ne resulti la garantía de las llibertats y drets de tots los membres que forman la Unió. Algunas de las atribucions del President, com per exemple, los tractats y aliansas, certs nombraments de funcionaris, etc, etc, ha d' exercirlas de acort y ab lo consentiment del Senat. Aquest, ademés, es lo jutje de tots los alts empleats, comensant pel meteix President dels Estats Units, quan davant d' ell los acusa la Cámara. Lo President, per contra, si no té lo veto pera deixar sens efecte una lley votada per lo Congrés, pot posarhi objeccions al serli presentada pera sa aprobació; en qual cas lo Senat y la Cámara están obligats á tornar á discutir la lley, que no adquireix forsa obligatoria si no la confirman las duas terceras parts dels membres en un y altre dels dos cossos.
 Ni 'ls meteixos tribunals federals, están deslligats dels demés poders. Dintre del mecanisme general de la Confederació tenen l’ honrós encárrech de ser los fidels guardians de la integritat y puresa constitucional: encárrech que es una de las més grans originalitats de la organisació americana. Los tribunals de la Unió han de veure en la Constitució la regla suprema del Estat, y sempre que hi hagi una lley en conflicte ab algun precepte constitucional, aquest ha de ser aplicat ab preferéncia á aquella. D' aquí 'n resulta, que tota extralimitació dels poders llegislatiu ó executiu es completament ineficás en la práctica. Los tribunals no la derogan, puig que no es tal llur missió, peró deixan de ferne aplicació.