Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/307

tar lo benestar general. Lo conjunt, ó siguin las autoritats generals, regulan lo comers interior y exterior; fixan la lley de la moneda y la encunyan; donan lo tipo de pesos y mesuras; estableixen casas de correus y vias de comunicació generals; promouhen lo progrés de las ciencias y arts útils, assegurant per temps limitat als autors y artistas un dret exclusiu sobre llurs escrits ú obras, etc.
 Tals són las principals atribucions que tenen los poders federals. Totas las restants de la soberanía los están vedadas, y corresponen als Estats particulars.
 Al establir lo poder federal, la Constitució americana desilinda sas distintas brancas, y fentlas independents entre ellas en lo principal, las posa en relació pera que llur marxa combinada dongui per resultat un bon gobern. Hi ha, donchs, en lo conjunt poders llegislatiu, executiu y judicial.
 Lo poder llegislatiu resideix en lo Congrés dels Estats Units, compost del Senat y de la Cámara de representants.
 Lo Senat es la expressió de la soberanía dels Estats particulars, cada un dels quals, sigui quina sigui sa extensió territorial y sa població, hi té un número igual de vots. Dos senadors per cada Estat, elegits per los respectius cossos llegislatius, lo constituheixen. Lo cárrech dels senadors dura sis anys y se 'n renova la tercera part cada dos. Lo Senat es en la Unió americana lo depositari de la tradició política nacional. La renovació paulatina de sos membres lo converteix quasi en un Cos permanent, que, no obstant, no está petrificat ui ínmóvil. Cada dos anys reb sava nova, que li permet anar seguint los moviments de la opinió y acomodantse á las novas necessitats é interessos, sens fer jamay un salt soptat. Es la veritable representació de la historia: es sempre l' avuy, enllassant lo ahir ab lo demá.
 La Cámara de representants ho es de la generalitat de la agrupació nacional, y 's compón dels diputats elegits cada